De la tensió política al clima de diàleg, en un context complicat per la pandèmia




  • Les properes eleccions catalanes posen punt i final a una de les legislatures més convulses de la democràcia moderna a Catalunya. 


  • L’arribada de la pandèmia i el diàleg entre els governs català i espanyol suposen un nou escenari que relativitza la importància del procés.  


  • La separació del bloc independentista i la irrupció de Salvador Illa com a candidat poden propiciar un govern progressista, per primera vegada des del tripartit. 


Tot fa indicar que el proper 14 de febrer, tindrem noves eleccions autonòmiques catalanes. Aquests comicis posaran fi a una de les legislatures més convulses de la democràcia moderna a Catalunya. Malgrat el recent clima de diàleg que impera entre els governs català i espanyol, aquests últims quatre anys hem presenciat el judici a un President de la Generalitat, la seva inhabilitació, la detenció de líders polítics catalans i el dictamen d'euroordres per a la detenció i entrega de polítics a l’estranger. I, a més, ha irromput una pandèmia mundial


A més de l'evident shock sanitari i econòmic, l'emergència del COVID-19 també ha alterat l'escenari polític, modificant les prioritats de governs i ciutadans. Aquest canvi de paradigma relativitza la importància del procés i de l'independentisme en la campanya electoral per primera vegada des de les eleccions autonòmiques del 2012. De fet, estem davant el més que probable escenari d'un govern progressista a Catalunya, inexistent des de l'últim tripartit de 2006.


Reminiscències de l'article 155

Però, per a valorar l'escenari polític actual amb rigor, és necessari fer un exercici de retrospectiva. La XII legislatura a Catalunya es va iniciar el 17 de gener de 2018, amb l'article 155 de la Constitució encara en vigor i amb un recentment investit Quim Torra que anunciava públicament la voluntat de retornar la presidència a Carles Puigdemont, malgrat el seu exili polític. 


Mentre el govern independentista es bolcava en una guerra mediàtica focalitzada en els polítics presos i exiliats, els partits constitucionalistes denunciaven la seva deriva secessionista i la seva negligència. Cal destacar que, enmig d'aquests posicionaments oposats, es trobaven formacions amb punts de vista intermitjos, que reclamaven tornar a la normalitat, la necessitat de polítiques de pes econòmic i social, i l'inici de diàleg entre les parts. Curiosament, aquestes formacions, liderades pel PSOE i Unidas Podemos a Espanya, han acabat per instaurar el diàleg entre independentistes i constitucionalistes.


Inici del fi de la legislatura

No obstant això, l'inici del fi de la legislatura es va produir durant la campanya electoral de les eleccions generals d'abril del 2019. Quim Torra, en la seva obstinació per defensar els seus principis ideològics, es va negar a obeir a la Junta Electoral Central i no va retirar la simbologia en defensa dels polítics presos de la façana de l'edifici de la Generalitat. 


És destacable que aquest fet, que Torra va repetir en la campanya electoral de les Generals del 10 de novembre del mateix any, coincidia amb una Catalunya patint una taxa de risc de pobresa del 21,3% al juny del 2019, xifra rècord en els últims 15 anys [1]. Unes dades que, no obstant això, van passar desapercebudes, degut a la cortina de fum que ha suposat el procés davant els grans reptes de Catalunya.


Nova estratègia d'ERC

La doble negativa de Quim Torra va propiciar la seva inhabilitació per part del TSJC, el 19 de desembre de 2019. Malgrat el recurs interposat pel President davant el Tribunal Suprem, la fi de la legislatura es preveia com a inevitable, i va accelerar el distanciament del bloc independentista


Davant aquest nou escenari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va fer un canvi en la seva estratègia, considerant que un acostament al govern central permetria la creació d'un ecosistema molt més òptim per al diàleg i per a la consecució d'una solució pactada. El fet que Oriol Junqueras, president d'ERC, estigués pres, sens dubte va incentivar a la formació a fer aquest pas endavant. 


Els republicans van trobar en el PSOE un soci idoni per a aconseguir aquesta solució negociada: els socialistes, que havien sortit victoriosos de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, necessitaven urgentment aliances per a investir president a Pedro Sánchez, i ERC els garantia la investidura. D'altra banda, els republicans volien transmetre una imatge de força que els posicionés com la formació independentista de referència. La seva condició de partit visagra els va posar en una situació d'avantatge respecte als seus socis de govern a l'executiu català. 


La pandèmia complica el context

Amb la inhabilitació definitiva de Quim Torra per part del Tribunal Suprem el passat 28 de setembre, existia la possibilitat que el president convoqués eleccions anticipades abans de ser relegat del seu càrrec, però va decidir no fer-ho. En quedar inhabilitat sense convocar els comicis, va deixar la presidència en funcions en mans d'ERC i va demanar a la seva formació política que no es presentés ni fes costat a cap altre candidat, per la qual cosa, al no haver-hi majories parlamentàries factibles, es van convocar eleccions automàtiques.


Si bé podria semblar que ERC estava en una situació de privilegi, amb les enquestes situant-los com la principal força política a Catalunya (a principis de 2020), i amb el control de l'executiu en funcions, la realitat és que la decisió de Junts x Catalunya de deixar el govern en mans d'ERC va acabar sent una arma de doble fil.

 

El 21 de juny del 2020 va finalitzar l'estat d'alarma decretat pel Govern del President Sánchez per a la contenció de la pandèmia i la gestió de la crisi sanitària va recaure en les comunitats autònomes. D'aquesta manera, la gestió de govern va començar a passar factura als republicans catalans i el seu avantatge a les enquestes s'ha anat reduint. 


A més, la decisió del PSC de nomenar candidat a les eleccions catalanes al ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha establert una situació d'hipotètic triple empat electoral. El fet que la pandèmia del Covid-19 sigui el principal problema per a la ciutadania, segons l'últim baròmetre de novembre del CIS [2], ha facilitat l'ascens d’Illa en les enquestes, ja que ha estat la persona referent en la lluita contra el virus a l'executiu espanyol. 


Les claus de les pròximes eleccions

En conclusió, en aquest escenari de gran crisi sanitària i econòmica, de gran bloqueig i polarització de propostes del bloc independentista i constitucionalista, Catalunya s'enfronta a reptes molt evidents. D'una banda, el canvi de paradigma després de 10 anys d'independentisme, que donarà lloc a una campanya en la qual la gestió de la pandèmia i de les necessitats econòmiques de Catalunya seran l'epicentre del debat. Els partits, si desitgen atreure els vots de l'electorat, hauran de dirigir les seves propostes cap a aquest front, la qual cosa relaxarà més el conflicte territorial. D'altra banda, aquest canvi de paradigma pot obligar a pactar a partits polítics que han estat enfrontats l'última dècada. De totes maneres, la tendència d'acostament iniciada pel govern de Pedro Sánchez és un bon punt de partida per a aconseguir acords sòlids.


Aquesta dinàmica de diàleg i enteniment impulsada pel govern del PSOE i Unidas Podemos cap a Catalunya està aconseguint rebaixar la tensió política i haurà de ser, sens dubte, un exemple per a les altres formacions. De fet, les recents declaracions de Pablo Casado, en les quals afirma que “no es pot tenir un projecte per a Espanya sense conèixer Catalunya”[3], és un canvi de rumb radical del Partit Popular, que fins ara havia estat el principal defensor del constitucionalisme i del rebuig a l'independentisme. Els discursos més radicals poden veure's marginats per les iniciatives més realistes i eficients cap al diàleg i l'acord, en un context de gran necessitat del país. 


Aquestes eleccions poden suposar, a més, la consolidació dels governs de coalició com a nova normalitat política. Amb la presumible fi dels executius catalans enfocats per complet a la causa independentista, podem trobar-nos amb un govern de coalició focalitzat en la recuperació econòmica de Catalunya, liderat per partits que no estaven al capdavant del govern autonòmic des de l'últim tripartit català de 2006 (PSC-ERC-ICV).


En els pròxims anàlisis, aprofundirem en tots els interrogants que condicionen les eleccions del 14-F: Quins són els principals reptes de futur de Catalunya? Com pretenen donar resposta a aquests reptes les diferents formacions? Quins són els punts forts i fluixos de cada candidatura? Aconseguiran els partits independentistes sobreposar-se a l'absència dels seus líders -a la presó i a l'estranger- i adaptar els discursos a les preocupacions ciutadanes actuals? Quina estratègia seguiran els partits i quins escenaris de governabilitat es preveuen?


Aquestes qüestions condicionaran el desenllaç d'unes eleccions claus no sols per a Catalunya, sinó per a tot l'Estat, per a certificar el canvi de rumb necessari.




Public Affairs Experts - 27 de gener del 2021





Referències


1. “La tasa de pobreza en Catalunya bate el récord de los últimos 15 años”. El Periódico. 27 de juny del 2019. Enllaç 


2.  Barómetro de Opinión. Centro de Investigaciones Sociológicas. Novembre del 2020. Enllaç 


3. “Pablo Casado: Catalunya debe tener una financiación que responda a sus necesidades” La Vanguardia, 25 de gener del 2021. Enllaç 


Public Affairs Experts

Barcelona – Madrid – Bruselas – Londres
Oficina principal: Rambla de Catalunya, 60, Ático 1, 08007 Barcelona
(+34) 93 639 90 94
www.paeconsultoria.com