El Govern català post-procés


  • El nou govern haurà d'impulsar l'activitat legislativa i actuar davant els nous desafiaments de l'era post pandèmia 
  • La regulació de l'habitatge, de les parelles de fet o d'un món cada vegada més digitalitzat són algunes qüestions que el pròxim Govern haurà d'afrontar
  • Catalunya és l'única comunitat autònoma sense una llei electoral pròpia


    El proper diumenge 14 de febrer, Catalunya afronta unes noves eleccions autonòmiques, les cinquenes en pràcticament deu anys (2010, 2012, 2015, 2017 i 2021). No obstant això, aquests comicis es preveuen com els més determinants, ja que suposen un punt d'inflexió en la política catalana de l'última dècada. 

    L'executiu entrant haurà d'enfrontar-se a reptes de gran importància per a superar la crisi sanitària i econòmica de la qual Catalunya, igual que la resta del país, tampoc pot ser aliena.


    Nou paradigma?

    Des que Artur Mas guanyés les eleccions autonòmiques de 2012 -després del govern més breu de la democràcia moderna a Catalunya, amb una durada inferior als 24 mesos-, tots els executius catalans han enfocat el seu discurs i rumb polític cap a la consecució de la independència com a principal focus de govern. 


    Després de gairebé deu anys de gran intensitat mediàtica i convulsió social entorn al procés, la realitat del Covid-19 i la voluntat de diàleg entre l'Executiu nacional i la facció progressista del Govern autonòmic -ERC-, estan aconseguint el que ningú havia aconseguit fins ara: la independència de Catalunya ja no és l'única variable en consideració en la política catalana.


    La pandèmia i la crisi derivada han alterat, per primera vegada, les preocupacions de la societat catalana, convertint-se en el principal problema per a més del 50% dels ciutadans [1]. Un motiu determinant pel qual els partits s'han vist induïts a mobilitzar-se dels seus posicionaments d'origen, en un bon exemple d'interiorització demoscòpica.


    Així i tot, la independència no és un tema del tot oblidat: Junts x Catalunya - més coneguda com Junts-, continua tenint a Puigdemont com a cap de llista, i tant la seva formació com la resta de l'espectre ideològic independentista continuen dedicant bona part de la seva quota mediàtica als polítics presos i en l'exili.


    Descens de l’activitat legislativa 

    Amb la possibilitat que ens trobem davant la fi del procés, tal com ho enteníem fins a dia d'avui, és un bon moment per a valorar una de les realitats que ha acompanyat l'activitat política de blocs, que ha imperat a Catalunya al llarg dels últims anys: el descens manifest de l'activitat legislativa. O sent més precisos, l'absència manifesta d'una activitat legislativa que donés resposta a les múltiples necessitats i reptes de futur a Catalunya.


    En l'últim mandat (2017-2021), el Parlament ha aprovat un total de trenta-dues lleis, enfront de les vint-i-sis de l'anterior. Si bé pot semblar un increment d'activitat, crida l'atenció que aquestes trenta-dues lleis s'han aprovat en més de tres anys d'activitat parlamentària, mentre que les vint-i-sis de l'anterior es van impulsar en poc més de dos anys. Això mostra una tendència anual decreixent, que s'agreuja més si analitzem el mandat de 2011-2015, en el qual es van aprovar un total de quaranta-set lleis. [2]


    Més enllà del possible desbloqueig o impuls en l'activitat legislativa catalana, el govern entrant haurà d'actuar, obligatòriament, per a donar resposta a reptes que ens sobrevenen i que exigeixen una reacció a curt termini en aquest món post pandèmia, però també a mig termini, amb l'inici d'una nova dècada.


    Desafiaments a curt termini, i per a la nova dècada 

    En el curt termini, és obvi que els reptes s'enfocaran a articular una bona resposta sanitària per a garantir la fi de la pandèmia, impulsar els sectors que més s'han vist perjudicats pel Covid-19, abordar la crisi econòmica i promoure estratègies de col·laboració públic-privada per a construir sectors estables a llarg termini.


    Ara bé, cal no oblidar altres múltiples polítiques públiques que serà necessari abordar en el mig termini. En aquest sentit, els estudis demoscòpics dels últims anys entorn del cinturó metropolità de Barcelona -àrea que comença a conèixer-se per múltiples actors polítics com la “Gran Barcelona”-, on resideix més del 70% de la població catalana, ja determinen com l'accés a l'habitatge és la principal preocupació per a la gran majoria de ciutadans


    Així, el pròxim Executiu haurà d'avaluar quina és la viabilitat del decret aprovat pel Govern sortint de la Generalitat sobre la regulació de l'accés a l'habitatge, l'ordenació del preu dels lloguers o l'execució de desnonaments, davant la més que probable resolució contrària del Tribunal Constitucional quant al contingut recollit en la disposició normativa exposada.


    Altres mesures rellevants que han de ser resoltes en la pròxima legislatura són, en primer lloc, el desbloqueig i renovació de 104 càrrecs d'òrgans consultius pendents de renovació, com la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals [3]. Aquest bloqueig és una realitat intrínseca a la política de dos blocs contraposats que ha viscut Catalunya durant, pràcticament, l'última dècada.


    En aquesta mateixa direcció, mesures com la llei audiovisual catalana; la llei de les Cambres de Comerç, que pretén donar estabilitat i independència política a aquestes; o aquelles de caràcter més social, com la llei catalana de parelles de fet, són iniciatives parlamentàries que necessitessin del seu desenvolupament i aprovació.


    Tot això, sense obviar la infinitat d'altres qüestions que, en un món més digital, global i interactiu, reclamaran un desenvolupament regulador ad hoc que garanteixi una major seguretat jurídica per a tots els actors i sectors afectats.


    Llei electoral catalana

    La situació actual del Covid-19, juntament amb l'intent d'ajornar les eleccions per part del govern en funcions de la Generalitat, també han evidenciat les problemàtiques inherents al fet que Catalunya sigui l'única comunitat autònoma sense una llei electoral pròpia. Actualment, està sota el marc legal de l'Estatut d'Autonomia, que estipula que els comicis a Catalunya han d'equiparar-se a les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats.


    La necessitat d'impulsar el vot digital, les urnes mòbils, la modernització dels sufragis o a la necessitat d'una Junta Electoral propia són escenaris sobrevinguts per la pandèmia, que urgeixen a abordar una llei electoral catalana. 


    L'anàlisi dels diferents programes electorals, les propostes liderades per les diferents forces amb possibilitat d'obtenció de representació parlamentària i el transcurs inherent a una actualitat d'alta volatilitat i fragilitat, evidencien el pròxim inici d'una nova etapa en la política catalana, probablement més marcada que mai per la necessitat de possibilitar una geometria variable en el si del Parlament català; i, amb ella, la viabilitat per a consolidar una política de la negociació, el consens i el pacte, que permeti donar resposta als múltiples reptes que el pròxim Govern català haurà d'afrontar.



    Public Affairs Experts – 8 de febrer del 2021



    Referències


    1. Baròmetre del CEO. 7 de novembre del 2020. Enllaç
    2. Web del Parlament de Catalunya: registre de lleis aprovades. Enllaç
    3. “El parlamento catalán bate récords de cargos pendientes de renovación”. Economía Digital. 19 de febrer del 2020. Enllaç



    Public Affairs Experts

    Barcelona – Madrid – Bruselas – Londres
    Oficina principal: Rambla de Catalunya, 60, Ático 1, 08007 Barcelona
    (+34) 93 639 90 94
    www.paeconsultoria.com