Laura Borràs, nova Presidenta del Parlament de Catalunya

Divendres passat 12 de març, va tenir lloc la sessió constitutiva de la XIII Legislatura del Parlament de Catalunya, durant la qual s'han escollit els nous integrants de la Mesa, pràcticament un mes després de la celebració de les eleccions autonòmiques.


Amb la inauguració de la cambra de representants, s'inicia el compte enrere per a la concreció d'un nou executiu català, que haurà de confirmar-se en les pròximes setmanes després de, previsiblement, múltiples negociacions i acords entre els partits.



Primer acord: presidència del Parlament 

El primer d'aquests acords s'ha aconseguit entre ERC i JuntsxCat, segons el qual, s'ha atorgat la presidència del Parlament a Laura Borràs (Junts). Això suposa un indubtable èxit per a la formació post-convergent, ja que la seva cap de llista passarà a ostentar el segon càrrec de major autoritat a Catalunya. Per contra, -en el que suposa una decisió totalment calibrada- això li comportarà la renúncia manifesta a formar part del futur executiu català. 


L'elecció de Borràs té un condicionant evident: la nova Presidenta parlamentària, imputada per presumptes irregularitats al capdavant de l’Institut dels Lletres Catalanes [1], pot ser inhabilitada si les autoritats judicials resolen en contra dels seus interessos. 


Aquest fet donaria lloc a un episodi de tensió en un eventual govern de coalició entre ERC i Junts, més encara quan la CUP, previsible soci imprescindible per a la investidura del pròxim executiu català, ha mostrat les seves reticències a escollir a Laura Borràs com a Presidenta. 


De fet, la formació anticapitalista també té representació en la Mesa del Parlament amb un membre imputat per la justícia: Pau Juvillà. En aquest cas, per no retirar simbologia política de la façana de l'ajuntament de Lleida quan era regidor d'aquest consistori, durant la campanya de les Eleccions Generals del 2019. [2]


Pel que fa a les vicepresidències, aquestes s'han repartit entre les dues formacions amb millors resultats electorals en les passades eleccions: PSC i ERC. Anna Caula (ERC), serà vicepresidenta 1a, mentre que Eva Granados (PSC) ostentarà la segona vicepresidència. Les quatre secretaries són per a PSC, Junts, la CUP i ERC, respectivament. 


Com podem observar, dels set membres (presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries), cinc procedeixen de formacions obertament independentistes, mentre que dues (una vicepresidència i una secretaria) han recaigut en mans del PSC. 



El Parlament i el seu paper en el rumb i estabilitat de la política catalana 

Cal recordar que els membres de la Mesa del Parlament de la XI legislatura (2015-2017), també de majoria independentista, van ser els qui van tramitar l'aprovació del compendi de lleis per a la desconnexió amb l'Estat Espanyol, en contra de les instruccions emeses per part del Tribunal Constitucional. Aquesta actuació per part de la Mesa va acabar facilitant la celebració del referèndum de l’1-O i va suposar que sis dels seus set membres acabessin imputats per la fiscalia, amb la consegüent inhabilitació durant 20 mesos per a quatre d'ells.[3]


Aquests precedents confirmen la importància de la Mesa del Parlament per a la política catalana, l'aritmètica de la qual és sempre motiu de disputa entre els partits. La seva conformació, per tant, és determinant quant al rumb i estabilitat de la pròxima legislatura


Breument, la Mesa, òrgan rector del Parlament de Catalunya, té la responsabilitat d'ordenar el treball parlamentari: organitzar i dirigir els debats en els plens, vetllar pel respecte dels torns de paraula i els procediments i liderar i verificar les votacions tant legislatives com d'eventuals mocions. És la màxima autoritat en el poder legislatiu català, havent d'interpretar el reglament, aprovar els seus pressupostos i dirigir els serveis de la Cambra de representants, tal com preveu el Reglament de la pròpia cambra parlamentària.[4]


Aquesta tasca, que pot arribar a semblar gairebé de caràcter administratiu, resulta clau i té efectes més enllà de les parets del Parlament. El motiu és simple: la Mesa el Parlament serà l'encarregada de decidir què s'avalua, i que no, en el si del ple parlamentari. Decideix, per tant, quins són els temes que entren en l'agenda política parlamentària i, donat el cas, quan es votaran.


Si bé la política catalana viu moments de menor tensió i polarització aparent en comparació a períodes anteriors, la Mesa és responsable del to i actitud dels diputats electes. Aquest fet pot ser obertament determinant amb la irrupció d'un nou jugador en l’arena parlamentària catalana.


L'entrada de Vox en l'hemicicle català suposarà, sens dubte, un repte per a la Mesa, la presidenta de la qual confronta obertament a la formació liderada per Ignacio Garriga, qui s'ha erigit com un referent per a aquells que rebutgen la deriva independentista dels últims executius catalans.



Compte enrere per a l'elecció del President

Amb l'elecció de la Mesa del Parlament, es dóna per iniciat el compte enrere per a l'elecció del futur President de la Generalitat. El debat d'investidura tindrà lloc el proper divendres 26 de març: 10 dies hàbils després de la sessió constitutiva, tal com preveu la Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern.[5] 


El mateix dia, tindrà lloc la primera votació d'investidura, en la qual el candidat aspirant -presumiblement, Pere Aragonès (ERC)- haurà de ser aprovat per un mínim de majoria absoluta (68 dels 135 diputats). Si aquest candidat no aconseguís la majoria absoluta, el diumenge 28 de març hi hauria una segona votació, que només requeriria l'obtenció del vot favorable per majoria simple (més vots a favor que en contra). 


La llei contempla un període màxim de 2 mesos perquè es duguin a terme les negociacions pertinents per a poder aconseguir la investidura del pròxim Molt Honorable. En l'escenari en què cap candidat pogués ratificar aquesta proclamació, aquest termini finalitzaria el dimecres 26 de maig i, en cas de fracàs en la investidura del pròxim President, quedarien convocades noves eleccions de manera automàtica 47 dies després, el 12 de juliol. 


Aquesta situació hauria d'interpretar-se com a poc previsible, ja que l'acord de governabilitat que fes possible la pròxima presidència d'ERC passava per la proclamació de Borràs com a Presidenta del Parlament. Pel que, de ratificar-se el pacte interparts, la investidura no hauria d'allargar-se més enllà de la segona votació prevista per al 28 de març, sempre que no s'aconseguís la majoria absoluta en la primera votació.



Annex: Coneix els nous integrants de la Mesa del Parlament de Catalunya.



Public Affairs Experts - 16 de Marc del 2021



Referències:


1. "El Supremo imputa a Laura Borràs por presuntas irregularidades en 18 contratos“. El Plural. 17 de diciembre de 2019. Enllaç


2. “Pau Juvillà, a un paso de juicio por no retirar los lazos de la Paeria. El Segre. 14 de diciembre del 2020. Enllaç


3. “Cuatro miembros de la mesa del Parlament de 2017, condenados a 20 meses de inhabilitación”. La Vanguardia. 19 de octubre de 2020. Enllaç


4. Reglament del parlament de Catalunya. Enllaç


5. Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern. Enllaç





Articles anteriors


Informe d'Intel·ligència - Catalunya 14F: un Govern en mans d'ERC

Public Affairs Experts

Barcelona – Madrid – Bruselas – Londres
Oficina principal: Rambla de Catalunya, 60, Ático 1, 08007 Barcelona
(+34) 93 639 90 94
www.paeconsultoria.com